Als Rasos de Peguera ja hi havíem anat fa uns quants hiverns. Teníem ganes de caçar bolets ja que tothom deia que en trobaven molts….
Arribats al Refugi, els Badocaires ens vam dispersar a la recerca del rovelló, talment com si d’una diàspora es tractés….El bosc estava molt remenat, buscat i exhaurit…només hi quedaven bolets dolents.
Quan a les 10 hores ens vam retrobar a baix el refugi per esmorzar plegats, els cistells, en general, eren bastants buits…excepte el del Paco que feia prou goig.
Esmorzats, vam canviar de zona a buscar i ens vam endinsar fins dalt les planes i algun boletaire, va baixar fins els bancals de l’altra banda. El resultat de la caçera de tot el matí va ser dispar: en general, vam constatar que la florida ja s’havia acabat. Tot això, alguns cistells lluïen nombrosos i grans rovellons, que van ser trobats en clapes de bosc i marges on no hi havia passat ningú.
Vam deixar el bosc amb més pena que glòria i vam anar a dinar a Cal Rosal, al restaurant Bar i Sol. Quan hi vam arribar, va resultar que qui havia d’haver fet la reserva, no ho havia fet ( el Calaf), i amb la cua entre cames, vam anar-nos-en cap a Cal Pajares, a Gironella, on ja tard, vam dinar.
A l’hora de fer els comptes, ens van faltar quartos, allò que ens passa de tant en tant, i finalment, algú hi va posar el que faltava i ens vam entornar cap a Martorell. No hauria de passar!!!
