Arribats a Moià, ens van endinsar perles pistes forestal que ens van dur al Mas de Vilarrassa i després de baixar un llarg pendent, vam arriibar al Salt del Candeler, el molí de Marfà i l’ermita de Marfà. Aquí vam esmorzar i no va faltar cafè ni gotes.
Travessant inutilment la riera, en vam acostar a la Font de Marfà i en tornar, algún Badocaire es va remullar fins els genolls.
Després, aple sol, ens vam encaminar cap al Salt de La Tosca i el Molí de Bracons, autèntiques perles de la sortida. Un espai fantàstic per la verda natura i els vestigis aquèlla preindustrialització que aprofitava la força dels salts de l’aigua.
I a ple sol ens vam encaminar cap els cotxes tot passant pel Sal del Gorg Estret on vam admirar com la força de l’aigua pot esmolar una roca.Finalment, al restaurant La Montanya en vam atipar en la seva sorollosa sala i després, encar vam fer un passeig pel centre de Moià.
