Sortida improvisada atès que el foc a La Ribera d’Ebre, les altissimes temperatures i l’avís que no es podrien visitar diversos parcs naturals, va fer que, per segona vegada, anuléssim la sortida inicial al Clot del Cirerer.
En qualsevol cas, trepitjar la via verda del vell carrilet del Berguedà, és sempre un privilegi de pau, de verdor, de la remor de fons que el Llobregat deixa anar, de ruta plana, de…
Arribats a Cal Rosal, vam emprendre la ruta a un ritme veritablement alt, com si hi hagués l’objectiu de fer la primera part de la ruta abans que el sol fos massa alt…El paisatge, encara que conegut, feia de bon mirar i admirar.
Vam deixar enrrere el Pont de Pedret i en acostar-nos al toll del pont trencat vam decidir quedar-no-hi a esmorzar. No obstant, per fer més gana, vam decidir transcorre el corriol que permet pujat a un cimall incòmode per divisar la presa de La Baells. Tornats al toll anteriorment descrit, vam anar directes a l’entrepà, la bota, el cafè i les gotes…
En acabar, després de diversos intents fallits, el Jordi, el Paco, el Ferran i el Narcís van cabussar-se a les transparents, fredes i gelades aigües del LLobregat que la presa deixava anar…Els demés, acovardits, ens ho miràvem…
El dinar el vam fer al restaurant El Carrilet. El lluïs i el Manolo ens van obsequiar amb el cava i el dinar. Felicitats!.
