Passat Cardona, ben aviat ens vàrem desviar capa Sorba. Arribats a un indret, el Joan salvador ens va voler dur a un turó encimbellat per una ermita, i al costat, vam poder admirar els treballs de desenrunament d’una antiga vila prehistòrica, potser neolítica.
Després, vam seguir la ruta inicial i vam deixar els cotxes al paratge de pic-nic de Terracuques. La ruta inicialment prevista ens va portar per entre camps de conreus tot seguint el curs del riu d’Ora i en poc més d’una hora ja vam trobar els dolls del Molí nou, on vam esmorzar.
Esmorzats, vam seguir el bon camí fins arribar a l’aiguabarreig dels dius d’Ora i Gargallà. Vam travessar diverses vegades el riu gran que en certs indrets oferien la possibilitat de banyar-nos però l’aigua no semblava prou neta…
La caminada ens va dur cap a diverses masies com La Cabana, la Casa Tabaler, Can Gili i Ca N’ Estruch, on vam enraonar amb la mestressa, de parlar pausat, verb esmolat i ulls vius. 84 anys. En aquest punt, ja tornàvem a ser a la part alta de la contrada, i de lluny, ja es s’observava el campanar de l’església de Sorba i al fons, la zona de pic-nic on volíem dinar i on havíem deixat el cotxes.
El lloc, una mica descuidat, ens va aportar ombra i bones taules per menjar i xerrar. A les 16 hores, una tempesta que venia del nord, ens va fer fora abans de l’hora que hauríem volgut. Cap a Casa!.
