Des del vapor, vam anar directes als quatre camins, per tal d’estalviar-nos la pujada per La Roca Dreta. Quan començàvem a caminar, vam canviar la ruta prevista d’anar fins el Mas Carmona, ja que ens quedaria poc temps per netejar la Font. De manera que, seguint el conducte del gas, vam arribar al trencall de la pedra, on, a l’esquerra, comença el cami cap a la font.
Vam travessat el Montgoi i arribats a la roca pelada, el camí ja va ser de baixada cap a la Font i basses de Sant Jaume.
Aquest paratge, aparentment abandonat de qui sigui, semblava un racó de selva birmana, quasi impossible de penetrar…la verdor de tota mena, les heures asfixiants, els esbarzers i també els arbres de tota mena a dins les basses i fora d’elles; la natura lliurament s’està cruspint una obra magnífica feta els primers anys del segle passat.
EL VOLEM NETEJAR i hi treballem amb eines rudimentàries i manuals durant una hora i tres quarts. Cansats, ens vam acostar a un lloc assolellat i arrecerat, on vam esmorzar i vam xerrar …
Després, vam visitar l’ermita de no sé quin nom, situada en un antic pas, just al costat del camp de cirerers avui també abandonat; tirant en sentit del Castell de Sant Jaume, vam visitar a la vella bassa ( i el Pou ) on recollien l’aigua que un temps va regar els cirerers.
Des d’aquí, vam desfer el camí -per baix- i ens vam entornar cap el cotxes…
Hem fet una bona obra!
