Vam organitzar la calçotada tot d’una. Ens va venir a la memòria el dinar de retrobament que vam organitzar a l’estiu, en un moment que semblava que les coses del Covid anaven millor. També ara, era un instant per aprofitar.
El raonament de fons, era que el virus ens havia pres un any de viure tal com volíem. Una anyada viscuda amb por, amb constrenyiment, abatuts, sense poder fer plans, sense albirar un futur immediat amb tranquil·litat.
Perdre l’ocasió de fer o desfer allò que ens sembla, no gosar ni a sentir-nos lliures quant tenim ja molts anys i ens en queden menys dels que voldríem, és una castració abstracte. També és cert que no tots els Badocaires ho han viscut tal com jo ho explico; hi ha qui, de tot plegat, en té una altra visió i em consta que no ha estat sotmès a la tirania del temor. I té les seves raons…una altra mirada.
Calia doncs, aprofitar que el Paco Esteban ens va facilitar fer us de les magnífiques instal·lacions del Club Petanca Martorell per muntar la Calçotada anual, gaudint de totes les avantatges per trobar-nos-hi bé… la mar de bé. MOLTES GRÀCIES PACO !!!!
