Aquesta sortida la vam fer quatre Badocaires durant la part més dura del confinament. Volíem trobar, a més, una vella font però va resultar que el torrent de Reganer l’havia engolit. Perduts, van arribar a una masia molt amagada on ens van orientar com retrobar el millor camí.
Aquesta vegada, amb la lliçó apresa i la ruta clara, vam començar la ruta pels carrers alts d’Olesa fins que vam encarar el camí costerut que portava cap el bosc de llorers que, segons diuen, van plantar els soldats de Napoleó.
La ruta continua de cara a munt i quan planeja, comença la LLoreda. És un camí ombrívol, tranquil, apartat de tot i a prop casa, amb llocs per descansar i rumiar. També amb recordatoris de caminaires difunts que aquí, a la LLoreda, hi tenen les seves cendres…Per això el camí porta el nom de Camí del Samper.
Acabada la ruta que és de 9 km, al cimall del camí vam esmorzar. després la ruta de tornada per pistes amples, va permetre al xerrada de cara avall amb bones vistes d’Olesa…Aprofitant el camí, encara vam visitar la font dels encantats i Can Llimona.
Tant a prop i tant desconegut!
