Aquesta sortida organitzada conjuntament amb el Joan Salvador i el Jordi Ventosa, va despertar la curiositat d’un nombrós grup de Badocaires.
Val a dir que en dies anteriors, el grup de recerca de noves rutes va fer dues vegades la ruta fins trobar la més adient. Durant la segona recerca, algú va dir: “Voleu dir que no pujaríem millor per aquesta ziga-zaga que s’enfila cap….”Va ser un calvari atès que vam acabar pujant al Castell pel dret, per torrenteres i desguassos…
La la sortida oficial va anar la mar de bé. Ben aparcats vam fer l’aproximació fins trobar la pista que ens va apropar a la base troncocònica que sustenta el Castell de Borriac. Després, un camí parcialment de ciment, ens va portar a dalt. mentre pujàvem, vam descobrir el paisatge del Maresme, cap al Sud i cap al Nord, les aglomeracions urbanes al voltant de Mataró i els horts coberts d’hivernacles on hi creixen maduixes i clavells…
Dalt l’altívol Castell vam esmorzar, les botes de vi no paraven de canviar de mans, tampoc la ceba dolça del Francesc i quan va ser l’hora, va obrir la cafeteria…
Desfent parcialment el camí, vam anar cap a la Creu de l’Abella i, per un corriol costerut fet d’esglaons d’arrels, fam pujar al Montcabrer, que presideix la torre de senyals i la creu del mateix nom.
Després, ja tot de baixada, vam anar cap a l’aparcament, passant per davant La Font Picant. I encotxats, vam anar a dinar al restaurant Cals Frares, a Cabrera, on hi vam estar la mar de bé.
