12/1/24
Vam anar directes a Calders, atès que coneixíem la ruta de memòria després d’haver fet diverses rutes en aquest indret. Vam deixar els cotxes davant l’Ajuntament i vam començar la ruta que ens va portar al mirador.
Des del mirador vam contemplar el promontori, el vell meandre del riu Calders i el castell de Calders, just quan el sol treia el nas cap a l’Est…..
Vam començar a baixar el costerut corriol que també coneixiem d’altres sortides i ens vam aturar al pou de glaç, avui, naturalment en desús. Una vegada vam ser a baix el riu ens vam acostar al vell molí i vam començar a comprendre l’obra hidràulica que feia funcionar el negoci….
Des del molí, vam donat la volta planera a la base del promontori i, ben aviat vam ser al camí de pujada cap al Castell. DE bon pujar, la pista ens va dur a dalt de tot i asseguts a les ruines de les poques parets que queden, hi vam esmorzar, vam fer fotos i visitar un altra mirador situat en un penya segat proper.
Vam desfer el camí, ara de baixada, i ens vam adreçar cal a la pujada a la riba contrària per acostar-nos als cingles que voliem visitar. La pujada, escarpada, dreta, irregular i malparida, ens va costar un bon esforç. Amb l’Oriol Garreta vam posar el motor en mode reductura i, fent passes molt lestes i avançant a mitjos passos, procurant que les pulsacioms no sortissin de mara, vam arribar a les baumes aparentment sense treure la llengua…
Vam visitar aquest estrany lloc, les baumes diverses i la del Cargolaire i després, ja a l’altura de la carretera, ens vam asseure a l’ombra de l’alzina de l’Aarola, admirant la seva capçada…Des d’aquí caminant a pas lleuger, vam anar als cotxes per encotxar-nos cap al resturant La Guardia o ens van tractar com sempre. La Mar de bé!
