De bon matí, ja semblava que hi havien ganes generals de remullar-nos a la platja. El viatge va anar com un llampec i després d’esperar-nos per la maniobra dels cotxes, ens vam reunir al Passeig de Marítim.
A primera hora feia de bon caminar amb el sol encara baix.Passat el Castell de Tama-rit, el camí es va posar més difícil i estret, amb senders irregulars fins que van arribar al Camí de Ronda ample i ben cuidat…
Des del cim dels precipicis, albiràvem les llunyanes platges nudistes mentre ens acostàvem al racó ombrívol que el Lluïs Mora ens tenia reservat per esmorzar…
Amb l’estomac agraït, vam travessar un bosc de pins d’altes capçades i troncs retorçats a causa del vent dominant….i la cúpula, plena de cigales que cantaven a rebentar, simulaven el cant gregorià dins una “catedral” de pins escarransits…mai havien sentit tantes cigales cantar juntes !!!! Perdoneu la paragrafada…
Després, quan el Sol ja no perdonava, vam fer un alto al costat de la Torre de la Mora i el cap de poc ja vam arribar al restaurant Voramar. Uns badocaires van quedar-se a fer el vermut i els demés, vam anar de dret al Mare Nostrum…
A l’hora convingdua però, tots vam ser davant el magnífic arròs que ens havien preparat.Un dia fantàstic !!!!!!!
