La sortida ens presentava la perspectiva de fer una caminada en mig de corriols farcits de sotabosc però, fàcils de transcórrer.
Ben aviat, vam ser al punt d’arrencada de la ruta que, per primera vegada, ens acompanyava el nou Badocaire Josep Maria Cano. Benvingut a casa, Josep Maria!!.
A cada pas trobàvem un punt d’interès que ens remetia a la petita gran història local: primer, vam trobar Sant Miquel de Vallcarca i després, Can Guixà i el Pont Foradat i després de baixar per corriols ombrívols, va sorgir La Font de Ferro que desprèn un fil d’aigua ferrosa, de manera ininterrompudament, des del fons de la seva mina….
Després de D’esmorzar, ens vam encaminar per camins estrets farcits de sotabosc ufanós, cap a la balma de Can Soteres, refugi de passavolants , ja siguin persones o bestiar…resguardades per la llosa penjada que fa de taulada.
Després, xini xano, ens vam encaminar tot de baixada, cap a Can Betes per refer-nos de la caminada.
Un dia plàcid…..
