Puntualment vam sortir del vapor una colla de Badocaires una mica més petita del que ve sent habitual. Potser el fet d’avisar que era una ruta dura, amb més dificultat i pitjors camins va fer desistir a diversos Bodocaires…
Ens vam dirigir directament a Can Tobella atès que iniciar la caminada des de l’ estació de l’aeri de Montserrat, allargava més del compte la sortida ….
De fet, ens va costar una bona estona trobar el camí i un bon tros més enllà de Can Benet finalment vam trobar el corriol de pujada. Una vagada arribats al Coll de les Bruixes, vam esmorzar arrecerats i de cara el sol…Cafè i raig per anar tirant.
A partir d’aqui, el camí es va fer més costerut i difícil però les vistes de la muntanya de Montserrat , fins llavors amagades, ens va animar…Superada la forta pujada final, vam accedir al cim del Cul de la Portadora i davant nostre va aparèixer una immensa finestra per gaudir d’una excepcional vista de la muntanya de les muntanyes….
La tornada feta pel bon camí, encara que molt més llarg, ens va dur altra cop a Can Tobella i d’aqui, vam anar al restaurant de Can Felip on ens esperaven diversos Badocaires que no van fer la ruta. El dinar però, si.
