Passat el poble de Santa Cecília de Voltregà ens van aturar per deixar els cotxes vora una masia. L’objectiu de la sortida era visitar El Gorg Negre i el Turó del Mirador Pere Vila. Semblava un desig molt fàcil però….
Vam agafar el PR-49 que ens va dur per entre masies i terres de conreu, amb verdor a cada costat. L’aproximació al primer objectiu es va posar difícil atès que la Riera del Sorreig baixava alta. Agafats a les cordes preparades per salvar l’obstacle ( encara que mal conservades) i mullant-nos els peus, vam poder acostar-nos al Gorg i posteriorment a la cascasda del mateix nom. Un indret meravellós, amagat, verge i salvatge!. Tot un espectacle de la natura…Aquí hi vam cremar bona part del temps mirant i admirant…
Després, vam passar per la Font Blava que el Joan (que veu a tot arreu) va dir que era molt bona. Després va venir una pujada treca-cames per arribar al mirador que ens va permetre mirar des de dalt el que havíem vist des de baix.
Va arribar l’hora d’anar-nos-en cap el Mirador de Pere Vila i no vam trobar un camí fàcil i curt atès que s’havia fer tard i el turó quedava lluny del nostre accés… i vam decidir que ens entornàvem cap a l’aparcament i després al pati de l’església Parroquial on volíem dinar. Allà ja ens esperava l’Eudald amb les cadires i taules a punt. Tertúlia fins que el sol ja es volia amagar darrere el turó.
