Volíem veure com evolucionava la “tala” d’arbres cremats per l’incendi de l’estiu i a fe que ho vam aconseguir.
Vam pujar cap als Quatre Camins passat per la Bandera, encarant el camí que, serpentejant, s’enfila cap a la torre de senyals. aquí vam fer una parada tècnica per reposar i contemplar el Baix llobregat de Sant Andreu i Castellbisbal…
Vam seguir fins coronar la serra i passats els Quatre Camins, vam contemplar les destrosses de l’incendi a la zona de Les Mines i la Font Blanca. Vam continuar fent la volta encarada al sud que ens va portar ales envistes del cartell de Sant Jaume i vora el camí, sota una alzina amiga del Joan Salvador, vam esmorzar.
Després, ens vam endinsar pel camp de cirerers fins arribar a la bassa que regava la zona d’horta i en arribar al camí, ens va passar pel cap de pujar al Castell de Sant Jaume. Era una ruta fora de programa, però com que era molt aviat…
Vam fer la dura pujada al castell que ens va dur a dalt de tot. La gran ventada que bufava feia difícil caminar recte i a dalt el cim quasi inaguantable, molesta, perillosa…
Vam recòrrer el castell i tots els seus racons. Després, vam baixar per l’altra banda, per encaminar-nos cap ala Font i bases de Sant Jaume, el lloc que vam netejar durant el confinament municipal. Seguidament vam anar cap el Montgoi, on per segona vegada vam contemplar el bosc completament cremat, on la recollida de fusta encara no hi ha arribat…
Des d’aquí, ens vam entornar a casa baixant per la Roca Dreta. Bona sortida i tristesa pels efectes de l’incendi
