A l’hora convinguda vam sortir de Martorell cap a El Pinatell passant per Igualada, Santa Coloma de Queralt i la Riba.
Ens va costar molt trobar el corriol indicar per accedir a la pista que ens havia de dur al fons del barranc on començava, de fet, la sortida. Una vagada encarrilats, ens va sorprendre un gran mascle de cabra salvatge que ens va causar un gran ensurt en aparèixer per darrere la corrua de Badocaires… una vagada refets de la sorpresa, vam continuar amb un tema de conversa: la mida de les banyes de l’animal…no ens vam podar d’acord !!!!.
La sortida va ser presidida per l’enigma que l’organitzador de la caminada, el Joan Colom, ens va transmetre :” … la sortida és com un castell de focs que va a més, fins la traca final “.
Vam passar per corriols feréstecs, per estrets espais entre grans blocs de pedres despreses de les altes parets del barranc….i a cada pas, apareixien tolls d’aigua neta, transparent i fresca…Finalment, sota unes altes passeres ens vam submergir en un gorg paradisíac…..quina meravella !!!!!.
Després, la traca final tant esperada : es tractava de pujar pel mig d’una escletxa, una esberla a la paret, ajudats d’un cordam….a ser una autèntica traca que ens va fer suar la cansalada.
Finalment, amb els cotxes vam anar a dinar a El Call de Montblanc on ens vam refer sota els tendals….
