Ens va costar més del previst arribar al Coll de Sant Marçal per començar la ruta al costat de l’ermita del mateix nom. Just entrats a dins la fageda, una verdosa claror ho envaïa tot…serien 3/4 de nou quan vam encetar la pujada inclement que no ens va donar treva fins el cim…caminàvem sota un immens paraigües verdós que produïa un cert encanteri…
El sotabosc inexistent, permetia enfocar els arbres més llunyans que, drets i arrel.lats al sauló i la llicorella, ens contemplaven emmudits…
Vam passar pel pla del Parany,el Coll de Ses Portadores i en arribar a la clapa sense arbres del Coll Pregon, ens vam aturar al costat del monòlit en memòria de Pau Casals…
Després, ja prou cansats, vam encarar el Coll de l’Home Mort i amb un darrer esforç, ens vam acostar al cim que presidia la gran creu erigida en honor a Mossèn Cinto Verdaguer….
Després de contemplar els 360 graus de l’horitzó, vam iniciar la baixada a ritme frenètic, inclosa la visita a la Font del Coll Pregon que algun Badocaire va tastar. Amb els peus torturats, vam arribar al restaurant La Falda del Montseny amb una hora de retard.
Magnífica i meravellosa sortida. Inoblidable!!!
