D’acord amb la decisió presa durant el dinar de Retrobament, vam organitzar la sortida al Pont de Colp. De fet, pocs Badocaires es van apuntar finalment a la sortida , malgrat tot, la vam fer i va resultar fantàstica! La novetat va ser que vam seguir la ruta per la DRETA de les aigües segons la visita prèvia feta uns dies abans pels expedicionaris habituals.
Aquest corriol ondulat i pelat, en roca viva, permet observar les gorges des de posicions elevades…i una mica perilloses. Ràpidament, la ruta entra en un camí boscós que de manera sinuosa i descendent, ens va portar al fons del torrent lateral dret de les aigües de la Ribera salada… Traspassant la riera, vam arribar al lloc pedregós i resguardat per poder esmorzar. Grans pedres despreses dels espadats ens custodiaven…Fetes les fotos de rigor i preses les gotes, ens vam enfrontar amb la força del cabal que semblava superior al de la sortida de reconeixement. I molt més que durant la sortida de l’any 2019.
Tots anàvem millor calçats i la progressió va ser més estable. A partir d’un cert punt, vam decidir fer completament el curs del riu, sense pujar als camins laterals quant teniem davant algun toll profund o enrevessat. La general mullena va ser reconfortant, tant que en certs moments semblàvem una colla de d’escoltes de l’agrupació d’escoltisme Joan XXXIII de Martorell…ja em perdonareu.
Potser que per coneguda la riera, la sorpresa de l’any passat no hi va ser. Això ens va permetre centrar-nos en l’aigua, el cabal, els tolls i els remolins… Arribats a Aigüesjuntes on es troben el Riu Fred i la Riera Salada, un quants valents es van endinsar pel canal del Riu Fred…i al cap de poc, van sortir-ne amb els baixos congelats…Per compensar, es van llençar a la Riera Salada per compensar la fredor soferta.
Canviats de roba, vam començar la pujada que ens havia de portar al Pla de Montpol que, aquesta vegada va semblar-me menys costeruda. La calor inclement ens feia suar de valent. De baixada, vam anar a la Font de la Xocolata ( alguns Badocaires ) i més avall, els expedicionaris habituals van anar a la font de Joncalons i el seu conjunt de basses que regaven els vells horts, avui ermots….
Vam baixar per la drecera Cap el Pont de Clop que estava bastant concorregut. Durant potser una mitja hora ens vam banyar a les cristallines i gelades aigües de La Ribera Salada. Allà ens vam trobar amb els Badocaires que només venien a dinar. Plegats vam dirigir-nos cap a LLadurs, al racó ombrívol, dotat de taules de pícnic al costat d’una font riallera. Dinar, gotes, galetes i torrons, diverses rondes cafè i després, una migdiada estirats al fullam. Sortida idíl·lica!!!
