La sortida centenària va començar un matí amb camins enfangats i amb totes les rases, canals, torrents i desguassos rajant com feia molts anys que no es veia.
La ruta iniciada a Els Preats de Rei quan el poble encara dormia, ben aviat i després passar per diverses masies, vam arribar a la Manresana, una torre de vigia molt antiga i en molt bon estat que, des de dalt, permet divisar bona part de la comarca. Al costat hi ha una construcció que -diuen- va ser un polvorí.
Després, la caminada s’enfilava per entre camps de sembrat i de, tant en tant, trobàvem les cases de pagès corresponents…Cal Possada i Can Bartomeu.
Pel camí de la Massana, vam travessar per la carena, diferents plans inclinats de terres conreades i, en un marge de bardissar, vam esmorzar.
Després, seguint el torrent de Can Mata, vam entrar al GR-7 que ens va menar per camps de cota més baixa on vam trobar diversos masos enrunats i l’església de Grauet…després va venir el torn de passar en “barca” un torrent cabalós que va ser el començament de la pujada que ens va portar al nucli urbà de Les Coromines, on a la tanca del cementiri vam celebrar, entaulats, la sortida número 100. Amb vermut complet, el tiberi que cadascú portava i el cafè i les gotes de rigor.
Quan vam fer números, resulta que vam caminar cap a 16Km.
