La sortida a Rasquera, ja de bon començament, es notava que despertaria l’interès de molts Badocaires. A l’hora de trobar-nos al Vapor, feia goig retrobar-nos tanta colla potser com mai…
L’anada va ser un viatge de 150Km que ens va passar en un instant. Arribats al poble vam prendre contacte amb el bar par tal de donar-nos a conèixer i confirmar que seriem 32 els comensals.
Arrancada la caminada, ben aviat es va posar de manifest la duresa del camí. Vam anar pujant fins arribar a un indret on vam visitar l’ermita de Sant Roc enrunada i al fons del paisatge dalt el cim d’una penya, podíem gaudir de les vistes d’una altra ermita en desús, construïda dalt la punxa rocosa anomenada de Jesús antigament…
Ben aviat vam arribar a un mirador basat en un banc corregut en forma de ferradura que pertanyia a l’ermita de Santa Teresa. Aquí hi vam esmorzar i admirar els espadats, els torrents que envolten aquesta zona i com a teló de fons, el Convent de Sant Alirón -posteriorment, va ser un balneari- avui tancat, esperant millors temps…El Josep Sabaté, ens va fer de cicerone i ens va posar al dia del fet que, les nombroses esglésies i ermites, així com el convent eren obra de l’Orde Carmelitana.
La pujada contínua ens va portar en una mena de replà que ens va permetre fer una parada. A partir d’aquest punt, el cim ja s’intuïa però no es deixava trepitjar. Al coll on ja es podia observar el riu Ebre i altres serralades, ens hi vam quedar els més tardans, mentre que el gruix dels Badocaires va fer el cim de la Creu de Santos.
La baixada, sempre més fàcil, ens va retornar a la part baixa mentre que, al bar del poble ja arribaven els Badocaires que venien a dinar…
Un dia de retrobament, després de vacunar-nos, que va anar molt bé, excepte el mal entès amb el bar a l’hora de pagar.
