Vam anar directes a La LLacuna. Després cap a Torrebusquets i cap al camí de Les Clotes i el Molí del Nin. Aparcats, vam començar la ruta admirant una alzina monumental, de la qual, no sabem el nom.
Després, ens vam dirigir al Pla D’encosa per visitar la gran casa ie convent adossat que estan en un cert grau d’abandonament…Des d’aquí, ens vam dirigir a la dura pista que ens va dur al Coll del Corral on ens va rebre un vent infernal que tot s’ho enduia, feia por… i un fred intensíssim. A uns centenars de metres vam arribar al poblar ibèric, estratègicament ben situat, tant, que permet controlar el mar de Tarragona…Protegits rere els pocs murs que en queden, vam esmorzar…
Recuperada la cota baixa, vam dinar protegits per una simple bardissa i després, ens vam encaminar cap a una gorja que engoleix l’aigua de la pluja de la zona i no gaire lluny d’allà, vam visitar un pou medieval que encara avui, compleix amb la seva missió.
Xino-xano, ens vam acostar a l’objectiu principal del dia: el Roure d’ Encosa, veritable monstre vivent, gegantí i imponent roure que ha contemplat la vida des de l’edat medieval….
Sortida sorpresa, variada com el temps.
