Ben aviat, des del Vapor, vam arribar al lloc d’Olesa on vam aparcar els cotxes. El camí que era prou bo, tot era pista forestal mirant cap a munt, contínuament de cara a munt…vam deixar enrere Can llimona i vam travessar el bosc del Gavatxo. Des d’aquí, vam poder Badocar observant a vista d’ocell els pobles d’Olesa i Esparraguera i els seus voltants…fins que, finalment vam trobar l’antic Forn de Calç que es troba mig enrunat…
Amb la pujada, la cua dels Badocaires es va anar allargant atesa l’inclement pujada, de manera que, quan els darrers Badocaires vam arribar a l’ermita de Sant Pere Sacama per esmorzar, els que hi van arribar primers ja havien encetat l’entrepà….
Als peus de l’ermita, situada sobre una roca, vam esmorzar ajaçats pels seus vorals…completament posats de cara el sol. Entrepà, botes de vi negre i Blanc Pescador, no paraven de fer voltes a la rotllana i per arrodonir, cafè i gotes per a tothom….!
Tenien intenció de pujar el fins el cim de La Creu de Saba però, com que ja havíem triscat molt, ho vam deixar còrrer i vam agafar un viarany més planer per retrobar el camí de tornada que, ràpidament va encarar-se de cara a vall…on la collita d’espàrrecs va ser abundosa. En arribar a la Font del Puigventós van confirmar allò que ja ens havien dit: La font ja no rajava…Després, fent una volta per sota el turó de La Gronya, ens vam encaminar cap els cotxes …tot baixant…I en deu minuts, ja érem a Can Felip on ens tracten la mar de bé.
