Acostar-nos a Torà va ser un dels desplaçaments més llargs dels que fins ara hem fet. Iniciada la ruta, sempre vam tenir a l’esquerra un turó pedregós i ple de bardissa que calia perimetrar fins un determinat punt.
A partir d’aqui, l’objectiu era pujar a dalt de tot. Una llarga i costeruda pujada, encara que amb bon camí, va posar a prova la ventilació pulmonar…Enrere i a la dreta, vam deixar els camps de sembrat enmig de garrigues i nombroses intal·lacions d’engreix de bestiar…i les seves fortors….
En arribar a dalt, mig extenuats alguns, vam esmorzar ( cafè i raig ), i seguidament vam anar cap al poblet de Claret que va resultar ser un lloc de racomanada visita
i ja de tornada per bon camí, vam passar per diverses masies abandonades i per l’església de sant Pere de Figarola i quan ja quasi erm a baix del tot, vam fer un alto a l’església de Sant Miquel de Fontanet….
Finalment, la caminada va resultar més llarga del que havíem previst ( ja en passa de tant en tant ), i passant per la font de Cal Porta, vam arribar al restaurant amb fam i ganes de descansar….
Ufff….
