Vam fer la ruta fins sant Vicenç de Castellet i al costat del col·legi Puig Soler,vam deixar els cotxes.
Iniciada la caminada, vam passar per camins, tiranys i corriols bastant bons de caminar i bona part va transcórrer per l’antic Camí Ral que comunicava Manresa amb Barcelona.
Ben aviat vam trobar-nos amb Sant Pere de Vallhonesta quan la boira s’hi havia ajaçat…i una broma misteriosa cobria el campanar…Després vam seguir pujant i a ple sol vam trobar un racó per fer bocins amb cafè i gotes…
Fent una bona giravoltada per un dels braços de la Vall, vam espetegar al conjunt d’edificis de Sant Jaume de Vallhonesta, la seva font, l’ermita,la casa, i les enormes establies semi soterrades i les demés estances que, algunes costava endevinar la seva antiga utilitat. Els edificis formaven part d’una vella posta un es feia el canvi de mules i hi descansaven els traginers i de carros i diligències….Avui, mig enderrocat encara ens parla de la seva vella pujança i grandiositat…
Després, vam tornar per l’altra costat, sempre envoltats de dues o tres masies a la vista, zones ombries i canteres…
El dinar el vam fer al Pata Negra.Amb cava de regal!.
